17 Mar2020
Written by Anna Serra Almoyner. Posted in Quadern de Bitàcola
Benvolgudes famílies i estimada tribu:
Avui, dimarts 17 de març de 2020, volem compartir i transmetre alguns pensaments per gaudir d’aquests dies en família, més enllà del “paciència” tan gastat ja el primer dia casolà. Conservar el bon humor i reforçar els llaços familiars és possible, després de tot el reguitzell d’acudits que corren per les xarxes.
Als adults ens toca gestionar la nostra pròpia incertesa i por. Por al què vindrà, por a posar-nos malalts, por a no tenir aliments suficients, por a estar junts tants dies (sí, també aquesta), por a l’altra persona que ens pot encomanar, oblidant que nosaltres la podem encomanar a ella. Aquesta por, la nostra, no ha d’arribar als nostres infants. Però alerta no minimitzem les circumstàncies amb allò de “no passa res”, “coses que diuen, deu ser mentida”,… Recordem que els infants ens comprenen més enllà de les paraules i saben perfectament com ens sentim. Així que no ens esforcem en dissimular, esforcem-nos en resoldre la nostra por.
I com els hi expliquem? Com sempre, amb sinceritat, paraules simples, clares i adequades a l’edat de l’infant. Evidentment és ben diferent parlar d’aquest tema a comunitat de petits, a comunitat de mitjans o a comunitat de grans. Ara, això sí, parlem-ne i sovint si ho necessitem. Sense por.
El primer aspecte és que la situació és excepcional i, bona notícia, temporal. Tornarem a anar al carrer, al parc, a l’escola, a fer-nos abraçades i petons (si ens ve de gust),…
Estem cada un a casa nostra, amb la família, distanciats en l’espai però no aïllats! Tornem a tirar de telèfon i parlem amb els altres, un cop cada dia com a mínim. Tots estem en la mateixa situació i això ens uneix.
A casa:
Mirem de no perdre excessivament l’horari, esmorzar entre 8h i 10h, dinar entre 1h i 3h i sopar entre 8h i 10h, amb un petit berenar entremig. A la preparació del àpats hi poden prendre part tots els infants de qualsevol edat. Esmercem-nos-hi una mica més de l’habitual. Parem taula cada dia com si fos festa.
El migdia pot ser el temps de parlar del que es diu de nou sobre el virus, si algú ha hagut d’anar a comprar explicar les anècdotes del carrer, quines coses hem fet durant el matí…, fem sobretaula…
Al vespre anticipem el dia següent, què farem, idees per fer junts, idees per fer cada un sol, ens n’hem d’anar a dormir amb bones expectatives pel dia següent, tan si és el dia 2, com el 3, com el 23…
Dormim les hores necessàries, tots! Entre 9h i 12/13h segons l’edat.
La resta del dia, moltes hores, ho sabem, cada família trobareu maneres d’estar ocupats i amb benestar. Les xarxes van plenes de propostes per fer a casa, si ens cal remenem i triem.
Però els infants necessiten moure’s, és vital. Alerta, amb l’enganyosa quietud que proporcionen les pantalles, després s’ho cobren amb escreix en forma d’irritabilitat. I silenciem el mòbil, tantes hores com puguem resistir.
Des de l’escola:
Com bé sabeu les mestres no estem de vacances. Estem a casa amb la família i treballant. Pensant en tots vosaltres aquesta primera setmana. També per nosaltres és una situació desconeguda que anem gestionant conjuntament amb el Departament.
Cada Comunitat, al llarg d’aquesta setmana, us farà arribar unes orientacions/propostes d’activitats pels vostres fills/-es, a través de les persones d’enllaç.
Finalment:
L’individualisme no és mai gaire bona companyia.
A tots ens ha estroncat les previsions, parlem d’ajuts de menjador o d’altre tipus, de preinscripcions per P3 o 1r d’ESO, d’informes varis pendents, de certificats ajornats i similars. No passa només a una família, passa a totes.
L’Administració ens ha fet saber que estan treballant en totes aquestes temàtiques i altres que desconeixem, però que podem estar segures que ningú en sortirà més beneficiat o perjudicat que l’altre.
No és hora de recelar, és hora de confiar.
Rebeu una forta abraçada
