Lectures recomanades

Mares, pares i educadors professionals han convertit aquest llibre en un èxit indiscutible per un motiu: les seves tècniques donen resultat. Ofereixen mètodes sòlids, cordials i, per sobre de tot, eficaços. Són mitjans innovadors per solucionar problemes corrents i ofereixen múltiples consells per escoltar i comprendre les preocupacions dels fills, fomentar la col·laboració familiar sense atabalar a ningú, trobar alternatives al càstig i ajudar als fills a construir-se una imatge positiva d’ells mateixos. Les autores són psicòlogues i han publicat nombrosos llibres en el camp de la comunicació familiar.

• Com ajudar als fills a afrontar els seus sentiments. 
• Com propiciar la col·laboració.
• Alternatives al càstig.
• Com estimular l’autonomia.
• L’elogi.
• Com fugir dels encasellaments.
• Recapitulem.

Aquest llibre, ple de consells fàcils d’aplicar, vinyetes i pàgines de resum, és una obra indispensable que li ajudarà a establir els fonaments d’una relació sana, basada en la comunicació i no en les reprimendes. Les autores han creat un innovador enfocament per a un diàleg sincer, obert i de respecte mutu entre pares i adolescents. Es tracta d’una estratègia que evita discussions, redueix frustracions i fomenta una comunicació reflexiva sobre tots els temes, des de l’hora en què cal arribar a casa o els deures fins a les drogues i el sexe.

• Abordar els sentiments.
• Encara “vigilem”.
• Castigar o no castigar.
• Solucions consensuades.
• La sessió amb els nois.
• Sobre sentiments, amistats i família.
• Pares i fills junts.
• Parlar del sexe i de les drogues.
• En la següent trobada.
• Lectures complementàries que poden servir d’ajuda.

En Llibertat i límits. Amor i respecte Rebeca Wild ens ofereix una clau essencial per als pares. Els límits no defineixen l’ésser de l’altre, sinó, per contra, serveixen per mantenir l’entorn relaxat, de manera que tots, nens i adults, se sentin còmodes en ell, visquin noves experiències gràcies a la presa de decisions personals i aprenguin a diferenciar entre necessitats autèntiques i substitutives.

“Quan parlo per primera vegada amb algú sobre el tema d’una «educació lliure », el més comú és que de seguida sorgeixin objeccions més o menys apassionades sobre la «necessitat de límits». Però les preguntes sobre aquest  tema tampoc disminueixen quan els pares o cuidadors s’aventuren a donar els seus propis passos cap a un tracte respectuós amb els nens. Més aviat al contrari: En sens fi de situacions noves i en cada nova etapa de desenvolupament apunten també nous dubtes i incerteses.

Per a nosaltres –adults que sovint hem estat educats i restringits per límits– no és fàcil comprendre que en realitat els límits poden tenir la funció de definir un espai en el qual es pot actuar amb independència i llibertat i en el qual es pugui donar un veritable desenvolupament humà. Però en la mesura en què aconseguim fer aquesta distinció, ens adonem que els límits no defineixen l’ésser de l’altre, sinó –per contra– serveixen per mantenir l’entorn relaxat, de manera que tots –nens i adults– se sentin còmodes en ell, visquin noves experiències gràcies a la presa de decisions personals i aprenguin a diferenciar entre necessitats autèntiques i substitutives”. Rebeca *Wild

Aquest llibre recorre les diferents etapes de maduració emocional i social de l’ésser humà no només com a individu, sinó també en relació a les persones que conformen el nostre entorn: pares, fills, parella, companys, amics…

En el fons instintiu del nostre ser no pensem, sentim. Estem fets d’emocions. Al llarg dels segles ens havíem esforçat a domar-les, a tancar-les en sistemes de vida ordenats i repressius. Davant el seu dictat només calia resignar-se o rebel·lar-se. Actualment vivim en un món que ens aclapara amb temptacions i decisions múltiples i hem de decidir en solitud, sense referents clars, qui som i per què ens mereix la pena viure i lluitar. Aquesta nova llibertat reclama l’adquisició d’una *brúlula, és a dir, de les habilitats i les eines que permetin navegar amb intel·ligència emocional per les lleres imprevisibles de les nostres vides.

En el llindar del segle XXI les emocions, gràcies a les portes obertes per la *neurociencia, poden catalogar-se, comprendre’s i fins i tot gestionar-se: són la clau del nostre centre neuràlgic, cridi’s cervell, ànima, consciència… Conèixer-se a un mateix permet descobrir les fonts de la nostra felicitat, la nostra ira i el nostre dolor per poder conviure harmoniosa i plenament amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Conèixer aquesta “part oculta” de la nostra relació, comprendre per què aquest fill, específicament aquest, ens treu tan fàcil de les nostres caselles, per què ens desagrada, per què ens és tan difícil estimar-ho, per què estem obstinats a canviar-ho, per què ho pressionem amb tal insistència perquè faci o deixi de fer, ens obre la porta a la possibilitat d’un canvi profund en la relació amb ell. 

Darrere de la majoria dels problemes entre pares i fills està l’ombra d’aquestes projeccions inconscients i mentre no les veiem, difícilment podrem trobar solucions reals, profundes i permanents, ja que encara quan duguem a terme canvis de comportament, de relació o de comunicació, l’ombra d’aquesta “part oculta” seguirà contaminant i eclipsant els intents de solució. L’adonar-nos contribueix a transformar els sentiments de rebot, rancor i la seva conseqüent culpa, que poden resultar devastadors, facilitant el pas a l’únic sentiment que sana, uneix i transforma: l’amor.

En els primers onze capítols dels dotze que conformen aquest llibre, exposo cadascuna de les diferents facetes d’aquestes projeccions, recolzant amb casos que aclareixen l’exposat. En l’últim capítol proposo alternatives i eines que serviran com a guia perquè cadascun iniciï la seva pròpia exploració i el seu propi procés de canvi, si decideix fer-ho.

Vivim en un món amb molts problemes i en el fons d’ells hi ha una enorme manca d’amor. Si volem aportar alguna cosa transcendent a la societat i més encara, al món en el qual vivim, oferim-li fills estimats, perquè estarem oferint persones honestes, productives, bones i felices.

Els pares no havien estat mai tan pendents dels seus fills com ara. Saben més coses, són més cultes, tenen més informació sobre els perills… però la abundància de coneixements produeix més perplexitats, més dubtes i desorientació, perquè es troben davant d’un ventall de possibilitats molt més gran.

“Qué hay que enseñar a los hijos” no és ni un tractat de pedagogia ni un de les desenes de llibres d’auto-ajuda que pretenen donar receptes per resoldre els problemes de cada dia. La dificultat d’una cosa tan pràctica i quotidiana com és educar als fills és, doble: Tan important és el que s’ha de fer com com s’ha de fer.

Carl Honoré explica com el nostre modern enfocament de la infància és tot un fracàs: els nostres fills estan més obesos, miops, més deprimits i més medicats que qualsevol generació anterior.

Durant generacions, créixer va ser una tasca fàcil: anaves a l’escola unes hores al dia, fer esport i tenies alguna afició, i la resta del temps jugaves. O potser somniaves despert.

Usant els nens com a forma de reviure la nostra pròpia vida, o per compensar les nostres frustracions personals, hem destruït la màgia i la innocència de la infantesa. Bajo presión no és un manual per a pares sinó una crida a l’acció: podem fer-ho millor. Per a això cal desaccelerar el ritme, rebaixar la tensió i l’angoixa, prescindir de la competitivitat i crear espais existencials i relacionals on sigui possible la vida intel ligent, emotiva i pròpia.

Més informació: http://www.eljardindellibro.com/libros/__bajo_presion.php

L’afecte s’educa, es fomenta, es construeix i es malmet. Les relacions afectives són un procés únic i irrepetible, que dóna la seguretat per relacionar-se amb el món i els models de referència per entendre’l, per absorbir el coneixement i per aprendre a relacionar-se amb els altres.

El desenvolupament afectiu:

• Com construïm el nostre propi edifici?
• La construcció de vincles afectius: Com i per a què ens hem de vincular als altres?
• El paper dels conflictes en les relacions afectives: És possible una relació afectiva sense conflictes?
• Ens preguntàvem? Ara sabem? Sorgeixen noves reflexions? Podem saber-ne més.